(EEUU 1907-2007)
Lenore Tawney va ser una artista nord-americana que treballava el teixit per crear escultures (fiber art), sobre tot a l’època dels anys 60.
Estudià art amb Moholy-Nagy, Alexander Archipenko i el pintor Woelffer Emerson, entre d’altres, i al 1949, teixit amb Marli Ehrman.
La seva trajectòria artística uneix les disciplines del teixit i l’escultura en obres atrevides i experimenta amb el collage i les postals artístiques.
D’una manera molt personal, Tawney va crear tapissos que juxtaposaven diversos materials,i grans espais transparents, amb un concepte no funcional dels teixits. Les seves peces d’improvisació semblen dibuixos de colors que floten a l’espai.
Va demostrar que l’abstracció no era domini exclusiu de l’escultura o la pintura, trencant amb l’estructura rectangular del teler i manipulant els seus teixits com formes escultòriques. Algunes tan obertes i diàfanes com teranyines, d’altres tan denses i tupides com murs. L’acte senzill de girar els seus teixits va produir novetats visuals inesperades amb formes tals com serrells, trenes o restes de fils.
Cap als 70, Tawney crea gran quantitat de collages i assemblatges no tèxtils, realitzats amb objectes trobats. Algunes peces eren pàgines extretes de llibres rars i manuscrits. Té una gran sensibilitat envers les propietats estètiques dels materials, i és en aquesta obra que mostra una part mes íntima, amb missatges sobre la fragilitat i transitorietat de la vida, i la necessitat de trobar pau interior.
Per Tawney, artista de presència serena i espiritual, el seu art era el reflex de la seva vida: experiències, viatges, lectures. Tenia un gran coneixement de poesia i mística i moltes de les seves obres incorporen manuscrits i impresos en diverses llengües. També incorporà objectes de la natura com ara esquelets, plomes, ossos d’animals petits, petxines, pedres, suro, etc…
correspondències 